La música en el cinema

 

El cinema ha fet servir la música des de els seus començaments i l’ha emprada com un element integrant més al servici de l’acció.

El cinematògraf va ser inventat pels germans Lumière.  Aquesta aportació va permetre avançar en el camp de les pel·lícules, sobretot relacionades al cinema, així com en el de la imatge, fins a arribar a la indústria que avui tots coneixem.

En els primers anys del cinema mut la projecció s’acompanyava d’un pianista o una petita orquestra que interpretaven popurris de melodies populars o arrengaments de música clàssica seleccionats en funció dels diferents ambients o emocions que apareixien en la pantalla. Els efectes sonors es produïen amb l’anomenat “orgue de cinema” que imitava els sons de les campanes, renolls  de trepitjades, trons, pluja ocells, etc. Sigue leyendo

Anuncios

Tipus de formes musicals

La forma musical està condicionada per la finalitat que ha de cumplir l’obra. Segons l’estructura de la música però també de la seva finalitat distingirem varius tipus de formes musicals.

Classificació general

  • Segons la seva interpretació:
  •   formes vocals: aquelles on intervé la veu, ja sigui amb o sense acompanyament     instrumental: Les principals formes són: la cançó, l’òpera, l’oratori i la missa.
  •   – formes instrumentals: compostes exclusivament per a instruments. Les principals formes són: la música de dansa, el concert, la sonata, la música programàtica i les   petites formes per a instruments solistes.
  • Segons la seva estructura:
  •  – formes simples o menors: les que constan d’un sol moviment o són de curta durada.
  •   – formes complexes o majors: les que constan de diversos moviments o són de llarga durada. Normalment estan compostos per la unió de diverses formes simples.

Sigue leyendo

Barroc

El Barroc és el període artístic que compren el segle XVII i la primera meitat del segle XVIII. Musicalment delimitam la seva cronologia entre dues dates significatives: l’inici l’any 1600 amb l’estrena de la primera òpera conservada i el fina, l’any 1750, amb la mort de Johann Sebastian Bach, el representant més conegut del Barroc musical.

L’home d’aquest període ja no persegueix l’expressió ideal de la bellesa com en el Renaixement , sino que es sent una persona sensible a la passió i a la fantasia. L’art barroc cerca l’expressió dels sentiments, del sentit del moviment i les contrasts, el gust pel detall i l’ornamentació.

El Barroc és un dels períodes més revolucionaris de la història de la música. Neix l’orquestra i amb ella, les grans formes instrumentals i vocals. S’estableix l’ús de la tonalitat i de la harmonia. Sorgeixen els primers interprets virtuosos i els primers grans compositors.

La música estirà al servei de les grans monarquies europees, l’aristocràcia i l’Esglèsia que l’utilitzaran com una manifestació més del seu poder. El paper del músic es redueix al d’un sirvent del seu protector.

Un poc de història. L’Edat Mitjana

L’Edat Mitjana és un llarg període que els historiadors han dividit en dos subperíodes, atesos els canvis que es va produir cap a finals del segle XII.

Alta Edat Mitjana (s.V-s.XII) caracteritzda per una societat feudal. La cultura es troba en els monestirs. L’art és el romànic i la música monòdica.

Baixa Edat Mitjana (s. XIII- s.XIV) amb la creació de noves ciutats i sorgiment de la burgesia. Primeres universitats, art gòtic i música polifònica.

Edat Mitjana

 

El Rock and Roll

Ara ferem una ràpida ullada a la música popular urbana i veurem la seva evolució al llarg del les diferents dècades.

El rock és més que una música: es també un ball, una filosofia, una manera de ser, der vestir i de viure que després de  la Segona Guerra Mundial, el joves van fer seva. És una voluntat de trencar amb el passat i expressar amb la música una nova identitat.

La seva difusió es va veure afavorida pels mitjans de comunicació, especialment de la televisió i tot això acompanyat de l’evolució de l’electrònica. Sigue leyendo